Història de Corbera

Resum històric

  

El nom de Corbera significa "niu de corbs". De fet, a l'antic escut de la Vila i Honor de Corbera figuren, al costat del castell i les barres de la Corona d'Aragó, dos corbs.
Els orígens de Corbera se situen a l'època romana. El castell musulmà va ser construït sobre els fonaments romans, però és en l'època prehistòrica on es troben els primers indicis d'habitants, segons els descobriments arqueològics fets a la Cova dels Gats, Puntal de l'Agüela, Cova de les Ratetes, Muntanya de Carles, Poblat del Castell, etc..

  El Castell de Corbera era molt important a l'època musulmana i durant la baixa edat mitjana va tindre jurisdicció sobre un ampli territori entre el riu Xúquer i la serra de Corbera. Limitava amb Alzira a l'Oest i amb Cullera i el mar a l'Est, la demarcació estava formada pels municipis actuals de Favara, Llaurí, Polinyà de Xúquer, Riola, Fortaleny i una sèrie de nuclis desapareguts, dels quals queden els noms a algunes partides dels diferents termes municipals actuals com Nacla, Alcudiola, Llíber, Montsalvà, Matada, Benihomer, Beniboquer, etc..

   Sobre el turó de Sant Miquel estan les ruïnes de l'ermita homònima construïda en l'època medieval, s. xiii, i es poden veure els fonaments d'una torre àrab adossada a l'ermita.

En temps de Jaume I, Corbera era propietat del cabdill musulmà Al-Azraq, fins a la conquesta pel rei cristià en 1248. Corbera va canviar de mans unes quantes vegades: Pere (fill de Jaume I) en 1263; Joan d'Aragó, fill de Jaume II, en el segle xiv; Abad de la Valldigna, Pere de Xèrica (1349); Alfons el Magnànim (1416); Rocafull; Gilabert; Vilarragut, etc.. S'incorpora definitivament a la Corona en 1580, i es manté com Vila i Honor de Corbera amb Riola, Polinyà de Xúquer i Fortaleny fins al 1839, en què s'acorda la separació en termes municipals independents.

   Les Germanies (1519-1523) també van afectar la població de Corbera. La Vila, propietat del Duc de Gandia Joan de Borja i Enriquez, va fer front als atacs de Joan Caro, capità de les hosts ciutadanes. El Duc rep l'ajuda del lloctinent de València Don Diego Hurtado de Mendoza. Una vegada reconquistada Corbera, el Duc va reconstruir el castell.

Al 1534 la vila va ser erigida com a rectoria dels moriscos. L'any 1596 es va construir un temple parroquial cristià per mediació de l'arquebisbe de València Joan Enriquez de Ribera qui també va declarar la parròquia independent de Riola (1586).

El 22 de setembre de 1609 van ser expulsats els moriscos i, en conseqüència, sorgiren una sèrie de problemes econòmics i demogràfics. Al 1889 es pateix l'epidèmia de còlera.

Entre els anys 1940 i 1953 va ser construïda la església parroquial nova en substitució de l'antiga que va ser derrocada durant la Guerra Civil i que datava del segle XVI.
De la Plaça Major ixen diversos carrers (Major, Sant Vicent, Don Pedro Roca) els quals, com també succeeix amb els de Cervantes i Duc de la Victòria, contenen un gran nombre de cases amb unes façanes modernistes dignes de ser contemplades.
Arreu del terme hi ha nombroses cases de camp magnífiques, amb llargs camins d'entrada, que denoten la riquesa generada per la citricultura durant el primer terç del segle xx.

 

 

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31