La Serra de Corbera

La serra de Corbera és una alineació muntanyosa de crestes agudes, emplaçada al sud-est de la província de València, al voltant de la ribera del Xúquer, i té una extensió d'uns 20 km, entre els municipis d'Alzira i Tavernes de la Valldigna. La serra pertany al nucli meridional del sistema Ibéric, a l'arc mediterrani, on tan sols les arrels de la serra prenen contacte amb part del Portitxol de la Valldigna, a les estribacions de la serra del Toro. El pic més alt està situat al terme municipal de Corbera a 584 m, i s'anomena El Cavall Bernat.

Vora la falda de la muntanya estan els pobles d'Alzira, Corbera, Llaurí i Favara, situats sobre la primera terrassa al·luvial del Xúquer, i els de Tavernes de la Valldigna i La Barraca d'Aigües Vives a les valls de la Valldigna.
Pertany al nucli meridional del sistema Ibèric de Llevant, nucli format per una sèrie de muntanyes amb orientació nord i est-sudest, entre les quals figuren el Caroig, la serra de l'Au, Montot, les serres d'Énguera, de Corbera, de les Agulles i el Mondúver, amb les quals interfereixen els plegaments subbètics que estan alineats des d'Andalusia, en direcció nord-est per a enfosar-se al Mediterrani. El límit i separació d'ambdós sistemes orogràfics s'ubica cap a la Vall de Montesa (via natural de comunicació entre la plana valenciana i la meseta), tot i que ambdós sistemes contacten a un conglomerat de serres amb una orientació diferent, la baula principal de les quals és la serra de les Agulles, considerada com la prolongació oriental de la serra Grossa, element prebètic, que es desvia direcció al Nord i arriba fins a les bases del Mondúver. 

La serra arrenca des d'un turó contigu a Alzira anomenat Muntanyeta del Salvador, pren direcció est, i s'encimbella de seguida; abans de trencar cap al sud-est, front a la «Pia de Corbera», mostra un gran avenc ocasionat per l'esqueixament de tot aquell vessant del mont, ocurregut a l'any 1783, a causa d'unes filtracions de pluja a alguna capa o estrat de calcàries permeables. Segueix a continuació el mont de les Coves, que es talla pel pas anomenat Coll de les Fontanelles, per on va la senda que comunica Corbera amb el convent de la Murta; immediatament s'eleva fins a culminar al Cavall Bernat (penyó que s'eregeix com un gran fal·lus al costat del cim de la serra). Continua seguidament a una línia de crestes molt agudes amb vessants tallats a pic cap al nord que formen el Tallat Blanc, la Regala, les Orelles d'Ase, el Matxo Flac i, en arribar a Favara, s'eixampla a un macís de cims aplatats anomenat La Mola, on està la cota que n'assenyala la major altura (626 m); des d'ací descendeix bruscament per a enfonsar-se a una faixa de sediments quaternaris que la separen del mar.

De La Mola de Favara, cap a ponent, arrenca quasi paral·lel a l'eix principal de la serra, un branc llarg de cims molt tallats anomenat Les Agulles, el qual separa la vall d'Aigües Vives de la de la Casella; mentres que de la vall del Tallat Blanc arrenca un altre branc en la mateixa direcció, el qual separa esta vall de la de La Murta; ambdós es comuniquen pel Pas dels pobres (senda que comunicava antigament el Monestir dels Jerònims de la Murta amb el dels Agustins d'Aigües Vives).

Al vessant septentrional també hi ha dos pujols petits que, a mode de morrots, formen els barrancs amples del Clavell i de les Coves; sobre un d'ells, a la part final, hi ha el Casell de Corbera, de ciments romans, i sobre l'altre, damunt del brollador de les aigües potables, hi ha les restes d'una muralla ibèrica que assenyalen l'emplaçament primitiu de la Corbera prehistòrica.

Font: Viquipèdia

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31