Resum històric

   El nom de Corbera significa niu de corbs. De fet en l'antic escut de la Vila i Honor de Corbera figuren, al costat del castell i de les barres d'Aragó, dos corbs.

   Els orígens de Corbera cal cercar-los en l'època romana, el seu castell musulmà va ser construït sobre ciments romans. Però és en l'època prehistòrica on hem de trobar els primers indicis d'habitatans, segons els descobriments arqueològics fets a la Cova dels Gats, Puntal de l'Agüela, Cova de les Ratetes, Muntanya de Carles, Poblat del Castell, etc.

El Castell de Corbera era molt important en l'època musulmana i durant la baixa Edat Mitjana va tenir jurisdicció sobre un gran territori entre el riu Xúquer i la serra de Corbera, limitant a l'Oest amb Alzira i a l'Est amb Cullera i el mar, formaven la seua demarcació els actuals municipis de Favara, Llaurí, Polinyà de Xúquer, Riola i Fortaleny, i una sèrie de nuclis desapareguts, dels quals queden els noms d'algunes partides dels distints termes municipals actuals, com Nacla, Alcudiola, Llíber, Montsalvà, Matada, Benihomer, Beniboquer, etc.

   Sobre el turó de Sant Miquel hi són les runes de l'ermita homònima construïda en l'època medieval, S.XIII, i adosada a ella s'hi poden veure els ciments d'una torre àrab.

   En temps de Jaume I, Corbera era propietat del cabdill musulmà Al-Azraq, fins a la conquesta pel rei cristià el 1248. Corbera va canviar de mans unes quantes vegades, Pere (fill de Jaume I) el 1263, Joan d'Aragó, fill de Jaume II el segle XIV, Abat de la Valldigna, Pere de Xèrica (1349), Alfons el Magnànim (1416), Rocafull, Gilabert, Vilarragut, etc..., s'incorpora definitivament a la Corona el 1580, i es manté com a Vila i Honor de Corbera amb Riola, Polinyà del Xúquer i Fortaleny fins al 1839, en què s'acorda el desmembrament en termes municipals independents.

   Les Germanies (1519-1523) també van afectar la població de Corbera. La Vila propietat del Duc de Gandia, Joan de Borja i Enríquez, va fer front dels atacs de Joan Caro, capità de les hostes ciutadanes. El Duc va rebre l'ajuda del lloctinent de València En Diego Hurtado de Mendoza. Una vegada reconquerida Corbera el Duc va reconstruir el castell.

   En 1534 la vila va ser erigida com a rectoria dels moriscos. En 1596 va construir-se un temple parroquial cristià per mediació de l'Arquebisbe de València Joan Enríquez de Ribera qui també va declarar la parròquia independent de Riola (1586).

   El 22 de setembre de 1609 van ser expulsats els moriscos, que deixaren una sèrie de problemes econòmics i demogràfics.

   En 1889 hom pateix l'epidèmia de còlera.

   Entre els anys 1940 i 1953 va ser construïda la nova església parroquial en substitució de l'antiga que va ser enderrocada durant la guerra civil i que datava del segle XVI.

     De la Plaça Major ixen diversos carrers (Major, Sant Vicent, En Pere Roca), els quals com també passa amb els de Cervantes i Duc de la Victòria, contenen un gran nombre de cases amb unes façanes modernistes dignes de veure.

   Escampades pel terme hi ha nombroses cases de camp magnífiques, amb llargs camins d'entrada, que denoten la riquesa generada per la citricultura durant el primer terç del segle XX.